Tuesday, May 6, 2008

Allò

Allò es va endinsar
dins la sobrietat
d'un rumor imperceptible
paraules que s'esvaeien
suaument
en una caricia
de joveneta riallera.

I vaig estrenyer un sentiment
contra el meu pit
li vaig posar mil noms
sense saber que les mirades
dibuixen la música
del silenci
que els mots fan reverències
mentre el teu cor
pareix bategar
per primer cop.

Passejo la ma
sobre desgastats tapissos
oblidats per sublims poetes
només preocupats
per laments inventats
que arrastra el vent.
Els colors dançen lleugers
com un cercle de gentils fades
que al matí desapareixeràn
potser per sempre més.

Els somnis són tèrboles aigües
que reguen les montanyes estèrils
que encara poblen el meu passat
Reverdeix la meva ànima
al voltant d'un purificador foc
que venera conjurs invisibles
com el misteri d'uns ulls
enamorats
que es posen dalt del roure
per observar com la tenebra de l'amor
mai més l'abandonarà.

1 comment:

Anonymous said...

thank you
fragman