Llibertat

Fa temps el meu cor
es va lliurar dels lligams
que el sometien.
Jo no vull un amor d'obligacions
de mentires i de màsqueres precioses.
No he anat mai al carnaval de Venècia
potser és la pudor de la ciutat
la que em fa ser així com sóc.

He renunciat a cercar camins i respostes
només cerco aigües cristal·lines
que apaguin el foc que consumeix la meva ànima.
Només desitjo trobar sentit
en les poques coses que tenc.
Però què és el sentit?

El món es redueix en cercles i laberints
tot es repeteix i tot s'embulla
jo no puc ser l'home que tu voldries
perquè ningú mai és el mateix
tot camvia, tot mor i reneix.

La llibertat és la vida vertadera
i jo camino de la ma de la veritat.
La llibertat és un brot
que neix de l'arbre cremat
un dia serà una branca plena de flors
i els fruits, preciosa, seràn per tu.

Jo no et puc regalar flors amb espines
no vull obrir-te noves ferides
ni puc ser el guardià de la teva vida,
però aquí tens tots els meus somnis
te'ls ofereixo com a senyal d'amor.

Estimaré tots els teus tus
si tu ets capaç d'estimar
tots els meus jos.

El guardià del nostre paradís
seré.