La pluja inconstant s'aferra a l'eternitat
mentre esper una resposta del no res
les paraules perden el seu propi pes
i res faig per convertir-les en veritat.
La pèrdua inconscient plora llàgrimes inexistents
i es demana cap on va fugir la fada de l'amor
aquella que tocava la lira de la florida dolçor
Qui imaginava que arribaria a anyorar els meus laments?
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment