Anomalia

Imatges perdudes
que es repeteixen
sense cap significat

Fulles rompudes
Taronges caigudes

La rialla d'un paiasso
i el meu cor s'accelera
fins que crec morir

Paraules terribles
com un mantra
ressonen en la meva ment
roçant la bojeria.

D'on veniu? Què voleu?
Potser Res, vents inconscients
que a vegades em tomben
cap a la Realitat.

Atura't! Atura't!
no vull caure
dins el crit irracional
que amaga l'Univers.

Potser són retalls d'infància
que afloren
per mor de la marihuana.

Potser ecos de la llum perduda
des del fons més recòndit
de la innocència.

Si pensam
existim
si existim
Per què l'existència?

Potser simplement som
una anomalia condemnada
a entendre.