I cansat de tot
decidesc deixar-ho tot
enrera.
Què importa l'Univers
el no-res
i tota aquesta comèdia
si puc creure
en uns ulls plens de puresa?
Ja no m'interessa res més
que la calentor del meu cor.
Viure pel que em dóna vida:
una barca pel riu Nil
temples màgics, armònics
i l'olor de l'encens als basars,
uns ulls verds que canten
la cançó més dolça
despedint el Sol que s'amaga
darrera les montanyes nevades,
una dança intemporal
al voltant d'una foguera
només música
i riure, riure, riure.
L'olor d'un llibre vell
històries i llegendes
per descobrir,
un manga i els seus aires
frescos i nous
que em renoven sempre
que m'alegren l'esperit,
l'amor efímer que mai s'acaba
i aquelles poques dames que encara
es mereixen poemes i passions
com un trovador selecte
com un pirata
de port en port.
La sopa calenta
d'un restaurant xinès
i els somnis de viatges
cap a indrets que obrin
noves portes dins el cor,
nous sentiments
noves experiències
noves gents
amors i magies.
Tantes coses
que no ho podré
enumerar mai.
Tantes coses
que em fan etern
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment