Lluna

Les fulles cauen
definitivament
ja no les puc agafar totes
he de deixar que elles
donin aliment a la meva terra.

El món s'ha ensorrat
ja res pot tornar a ser el mateix
¿Com es fa per tornar a aixecar
el mateix castell d'arena
les mateixes torres
els mateixos finestrals i portes?

La mar s'ha enduit la resposta

Plou i no cerco refugi
obro els braços i alç el cap
la Llibertat és aquí
i es presenta quan tot ha desaparescut
en les marejades eternes del temps.

Respir, i aquesta fragància em cabtiva
he d'anar enfora, seguir caminant
recollint nous somnis i desitjos
que omplen el meu cor de màgia
Oh, no deixaré mai de perseguir
l'ocell verd que temps ençà
vaig deixar escapar.

Creant un món real
el que palpita dins meu
creant trobo tots els camins
que sóc capaç d'imaginar
i amb un somriure
faig una profunda reverència
a les estacions, a la natura
i a les noves veus que m'acaronen.

I ja veis com un servidor,
el joglar insignificant de les tenebres,
torna a vislumbrar una lluna
que brilla plena de secrets arcans.
Cap on em durà la meva música?
No ho sé, ni mai em tornarà
a importar.