Feliç xerrada devall de la llum dels estels d'una familia de sobte descoberta. La llibertat flueix en uns afluents, enmig d'uns jardins que em recorden als jardins japonesos. La calor de l'estiu i el renou de l'aigua fent l'amor amb els peixos de riu, com si res mai hagués passat, com si el temps fos una simple broma del destí. Torn a ser jo, torn a sentir-me a casa, per fi, després de tants d'anys.
Es pon el Sol a l'horitzó, creant colors encesos que acaricien les plantes indòmites del jardí replet de pau. Els rituals secrets i misteriosos de la nit s'atraquen, benvinguda es la nit al meu mon reduït, benvinguda la deesa sagrada que canta amb la seva dolça veu a les Muses amagades dins aquest món de vergonya. Estic buit d'esperança i ple de crits ancestrals que volen ser escoltats amb tot el seu poder.
No comments:
Post a Comment