Namárië

Hi havia una vegada
una fada que besava els oceans
amb el seu cor ple de llibertat.
Dançava entre les lires
de la maravella
i guardaven silenci en passar.

Un dia li vaig agafar la mà
ella em va somriure
i la meva Lluna es tenyí de somnis.
Una historia de dos, d'un sentiment
i els nostres colors feien l'amor
però una llàgrima va caure.

Llançaria al mar tots els meus somnis
si així poguessis ser feliç per a sempre
ara he de partir lluny
els nostres camins es separen
No he sabut pintar amb afecte
tot l'amor que tenc per tú
sobre aquest quadre de sentiments.

Llanço el meu cor al vent
encadenat per la teva veu
per les teves llàgrimes
encara pres de la teva fragància
El dolor es inmens
aquesta càrrega que em meresc
per no haver-te sabut dur de la mà
durant tot aquest camí
que vàrem crear junts, fada meva.

Namárie preciosa
Namárie, mai t'oblidaré...